I quí tenim als pop-metaleros en cd, i d'una banda ens han sorprès en quant a so i a cançons (atès que en directe és difícil distingir res), però per una altra, aquestes guitarres que col·lapsen el so dels seus concerts, aquí segueixen massa distorsionades que més que res molesten, però per sort en un volum molt inferior que en viu.
Així doncs, tenim una banda de pop amb uns teclats molt ben gravats (un puntet de volum no hauria anat malament per compensar la melodia que les guitarres no aporten), igual que veus (cors inclosos), baix i bateria, i d'altra banda unes guitarres que van a la seva bola amb la seva distorsió gairebé en una dimensió paral·lela, el que ens porta a tenir un cd molt més pop que metall. Aquesta distorsió fastidia els cors de la Laia a “El Último Traidor”, i després de tants anys ja haurien pensar-se si fer neteja al grup i buscar un o dos guitarres que decideixin jugar en equip i fer el que el so de la banda necessita, i no només enguarrar el so perquè els agrada a ells o perquè no saben tocar millor.
Per la resta, bé, detalls interessants en els samplers, bona execució dels detalls més moderns com paradetes o combinació de veus (que per a un primer cd és quelcom molt rar d'aconseguir).
Un bon debut discogràfic al qual cal millorar cosetes (o exterminar-les), però que en general aporta un toc fresc a la música local, i compta amb un artwork curradísimo que s'apunta a la moda dels comics, que quallen perfectament amb les lletres freaks d’aquests músics.

Lluís