Seguim amb la invasió de discos de death/metalcore melòdic, o el que és el mateix, tots aquests grups que estan a l'última moda fotent canya. El poc que els distingeix uns d'uns altres és la forma de gravar i produir les veus, ja que musicalment tenim un so massa similar a gairebé totes ells.

En aquest cas els Mendeed han apostat per una veu heavy-thrash, a mig camí de la veu trencada i la gutural, quedant-se en veu trencada per a les tornades. El resultat final és acceptable, encara que es nota massa que el deixant a seguir és una barreja de Soilwork amb la velocitat i riffs de guitarres de Children of Bodom. Ho acompanyen una mica musicalment, així que passem d'un Thrash modern a un Black sense complexos, passant pel death/metalcore. Sembla que estiguem en un concurs de cuina, amb 1.000 cuiners i només 5 tipus de pasta distints, 3 o 4 salses i 2 o 3 formes de presentació, i vinga, a combinar els diferents elements, o copiar-se del que tenen al costat i canviar-lo lleugerament perquè no es noti tant, però a poquíssims d'aquests 1.000 cuiners se'ls ha passat pel cap deixar la preparació del plat un moment i acostar-se a la nevera a veure si hi ha quelcom de més que poguessin utilitzar, i Mendeed no estan entre aquests pocs il.luminats.

Es menja bé, no hi ha res que estigui dolent o que sàpiga rar, ni de bon tros, i a sobre hi tenim molta varietat de salses i presentacions, fins a sorprenen d'una cançó a una altra, però no acaben de sortir-se del massa típic ja so death-metalcore.

Lluís