Després de l'anunci de separació d'Angel Dust, el senyor Dirk Thurish va començar a treballar en aquest, el seu primer àlbum ja fora de la banda alemanya. El més graciós del tema és que després de dissenyar un projecto musical per al futur, sembla ser que els Angel es tornen a reunir, amb el que molt em temo, que aquest disc podria passar a la història com una mera anècdota.

El cert és que Mercury Tide presenta una formació que, per als entesos podria ser catalogada com de suïcida, amb membres de Tiamat o Lucyfire, Red Aim, ... amb el que la disparitat de so no donava, en principi, peu a la lògica. Al final tot queda en una evolució del so més heavy d'Angel Dust i per tant, més lent, amb unes atmosferes que podrien fàcilment relacionar-se amb Tiamat. O sigui, poques sorpreses per a un disc que, amb els ingredients que presentava, prometia molta més mobilitat.

Dirk, per la seva manera de cantar, et fa pensar constantment en Angel, però per desgràcia el nivell exhibit no s'apropa per a res al de les dues últimes joies d'estudi dels alemanys, quedant el disc relegat a la categoria de producte per a fans acèrrims.