 Comencem per catalogar el grup: Power Metal. Situem-lo ara geogràficament segons la seva nacionalitat: Itàlia. Abans de posar el disc ja sabem més o menys el que escoltarem. Podríem cagar-la, sí, però no serà el cas: Power Metal típic-tòpic, made in país de la bota. Uns altres Rhapsody però sense la sort de disposar de grans promotors ni de la pasta suficient com per poder pagar-se el lloguer de tota una orquestra sencera que els hi doni un so més simfònic i creïble. Encara que ara que hi penso, potser això és el que més m'ha agradat d'aquest grup: la no necessitat de tapar els seus límits en quant a tècnica amagant-se darrera de tot tipus de melodies no tocades per ells com farien per exemple, i ja que els hem anomenat anteriorment, els Rhapsody (així a l'atzar) amb les orquestres que fan aparèixer en els seus discs.
No estem davant de grans músics, posseïdors de gran tècnica o capaços de tocar a velocitats supersòniques. No, res d'això. El millor segurament seria la veu, que alguns ja comencen a catalogar com una de les millors veus d'Itàlia. Sí, està bé, tot i que en segons quins aguts fa por perquè sembla que vagi a desafinar, cosa que probablement passarà en directe. En tot cas, si en quant a veu això és lo millor que es pot trobar per aquelles terres, potser podríem traspassar en tota la seva totalitat el tema dels programes aquests d'acadèmies musicals (em nego rotundament a pronunciar el seu nom) que tan de moda estan per terres hispanes, perquè el xaval està molt lluny d'un Leo "la bèstia" dels nostres Saratoga, per posar un exemple agafat també així, a l'atzar.
Encara que de la meitat fins al final el disc és bastant simple i avorrit, la primera meitat és entretinguda i es poden escoltar alguns temes amb coses interessants. La conclusió final seria que està bé, però podria estar millor.
Sergi
|
