Fa molts anys que per raons òbvies passem de Metallica. Vaja, com molta altra gent. I com les raons són òbvies no dedicarem més temps a malparlar del seu canvi de jaqueta (o evolució com ells ho denominarien).
“Death Magnetic” és la cosa més sensata que ha fet aquesta banda americana en els últims 17 anys. Encara que l'enfocament no sigui el Thrash que va revolucionar els 80, el so metaler de veritat torna a fer-se present en aquest nou treball. “Death Magnetic” està compost per 10 temes explosius, amb molta força, potència i qualitat. Ha tornat el so contundent, els sols de guitarra, l'urpa… Tot és molt bonic, sembla perfecte però… no. Per mi no és res més que un mer intent de tornar. No sé si provisional, sol per a aquest treball, o és una declaració d'intencions, però sí sé que encara que “Death Magnetic” comenci a sonar als Metallica que tant vam arribar a adorar, aquest disc es queda a mig camí de les seves intencions. Temes potser massa llargs i en la majoria d'ocasions que no tenen ganxo i feeling són els que dinamiten el que tan bon aspecte sembla que té. La forma de cantar de Hetfield, encara enfocada en la recent etapa “negra” de la banda, és un altre dels ingredients poc convencedors de l'àlbum. Curiosament els temes que realment valen la pena ens recorden a algunes de les seves cançons de més èxit d'antany.
Amb “Death Magnetic” tenim un molt bon intent de retorn i de reconciliació, d'alt nivell i que té moltes coses de les quals s'han de tenir per poder catalogar un disc d'excel·lent. Però per desgràcia té també moltes de les coses que s'han de tenir per precisament no elevarlo en un pedestal. Això sí, “Death Magnetic” és ple d'esperança per a molts seguidors del gènere.

Sergi