Després d'onze anys, apareix el segon cd de la banda paral.lela de Tommy Lee, que encara que sigui un putero, drogata, alcohòlic, maltractador de dones, el que va distribuir els seus vídeos pornos amb la Pamela Andersson, el que va ser acusat d'intentar drogar al seu fill quan era un nadó, i més important encara, encara que sigui bateria, resulta ser un bon músic i, a sobre, amb un bon ull per a la música.
Sap que la pasta la treu amb Mötley Crüe, però les seves inquietuds musicals no tenen cabuda en aquesta banda, perquè aquestes inquietuds són més pròximes a les modes musicals actuals. Methods of Mayhem va aparèixer al final dels 90 amb un cd de rap-metall que, bàsicament, és el que es portava en aquella època. Des de llavors ha estat ocupat amb altres projectes i amb Mötley i el seu retorn, però ara que ha baixat una mica l'atenció sobre la seva banda principal, aprofita per treure el segon disc amb Methods of Mayhem, i mantenint la filosofia de la banda. No em refereixo a què hagin tornat a treure un cd de rap-metall, ni de lluny, sinó que mantenen la filosofia d'un projecte que s'adapta a les modes musicals del moment, i en aquests moments els que triomfen en USA són els seus col.legues d'escenari, de bars i de puticlubs, Papa Roach. És la influència més clara d'aquest disc juntament a la dels Smash Mouth, on podríem anar veient altres moltes influències, encara que totes elles del rock-metall de tendències més actuals amb un mínim reconeixement, sigui per part del públic o de la crítica, dels EUA.
Rock modernet-alternatiu, amb tocs de metall, que entra molt bé de bones a primeres, i que entra de ple en aquesta moda de bandes de rock-metall alternatiu amb el desvergonyiment i l'actitud de punkarras rockers.

Lluís