Primer disc d'aquest jove grup de rock-metal progressiu, que, tot i que el nom pugui fer-nos suposar el contrari, no és un simple succedani de Dream Theater, això sí, com tot grup progressiu europeu, americà o marcià amb menys de dos discos, no es lliuren d'alguns tocs dels de Nova York.

Tot i ser bons músics, com ho demostren als solos i als ponts, Metropolis VI no fan una mera demostració de tècnica ni d'escales impossibles en la teoria al llarg del cd, i deixen que el protagonisme el porti la veu amb més que magnífiques línies melòdiques.

A part de les parts més lentes o mig temps típics de l'estil progressiu, tant les melodies com els ritmes que ens marquen, són molt enganxosos, i en una segona escolta del disc et pots sorprendre a tu mateix cantant alguna estrofa. S'ha de destacar que han apostat per les lletres en castellà, en contra del que sembla ser norma a l'estil de cantar en anglès, ja sabem que cada idioma té una musicalitat pròpia a la pronuncia, i en aquest cas i veient les melodies amb les que juguen, han encertat plenament.

Un progressiu fàcil però no per això de baixa qualitat, tot al contrari, bo i per a tots els públics.

Lluís