 Senzillament sublim. I és que el títol de l'àlbum ja per si sol defineix perfectament el que aquí pots trobar. Rock Progressiu d'alta qualitat. Queen, Pink Floyd, Yes, Asia,. Podem trobar-hi tot tipus d'influències dels grans, però soldades a les melodies creant un so propi.
Per imaginar a un grup que actualment vagi en una direcció semblant, podria remitir-me als Spock's Beard, I és que tot i que no s'assemblen, ja que els mencionats giren més al voltant d'un so Beatleià, els trets no s'allunyen massa d'aquestes tessitures. Per tant, els fans de Deicide no seran els més il·lusionats per l'edició d'aquest disc d'un quartet que el borda. La lentitud, la complexitat i l'elegància es donen la mà constantment en un conjunt de bon gust.
La producció a càrrec de Grünberger (guitarra) i Flores (bateria), a més principals compositors dels temes, és clara i concisa, permetent apreciar tots els detalls que inunden aquest treball.
L'artwork del llibret que acompanya el cd està acabat a la perfecció... I crec que per moltes paraules que vagi desgranant, el que realment es mereixen, és que si ets un amant de la simfonia, t'escoltis aquest àlbum, perquè per molt que m'expressi no podré definir ni una desena part del que expressen aquestes 13 cançons. És com fer l'amor satisfactòriament: necessites la millor companyia, els millors arranjaments, la millor elaboració del tema i el ritme precís per arribar al millor destí.
Devi
|