 Segurament alguns dels discs en directe considerats com a històrics dins del panorama hauran rebut aquesta consideració per una sèrie de motius... I a mi no se m'acudeix cap com per catalogar aquest treball de més que una simple curiositat.
Al Jourgensen & Co. no han fet més que plasmar la seva paranoia sònica amb els minims detalls diferencials que els permeten poder afirmar que aquest "Sphinctour" no és una repetició del que ja van gravar en un estudi.
Onze temes on es recull allò millor de la seva carrera. Punt i final.
Massa obvi, insubstancial. No ofereix la mínima curiositat si no ets un fan acèrrim del so industrial d'aquests americans.
A part d'incloure tres temes del seu celebrat "Filth Pig", podem trobar aquell magnífic tema que per aquí vam poder disfrutar al ser una de la elegides per la B.S.O. d'"El día de la Bestia", "Just One Fix", a més de, ja que parlem cinematogràficament, la que per a mi a estat la seva millor creació, "Thieves", que vam tenir ocasió d'escoltar en l'intent de salt a la gran pantalla per part de Mick Jagger, "Free Jack".
Més enllà de poder distreure't intentant recordar efemèrides com aquestes, no molt més gaudiràs si, repetim, no ets un fanàtic del grup. Per tant aquest disc no passarà de ser un simple record o un objecte que amb el temps només servirà per a què li hagi de treure la pols.
Devi
|
