Últimament estem tenint força sorpreses en el món del hard rock clàssic, amb força discos que a priori poc ens cridaven l'atenció però una vegada en el reproductor et fan canviar d'opinió.
Missing Tide ens van atreure ja per una portada fora del que és comú per a un grup de hard rock, de fet quallaria força més per a un disc de gòtic o de death melòdic modern. I en punxar el cd, el primer track que dóna títol al disc és simplement boníssim, amb un ritme combinat amb una melodia que se't fica dins i et fa fins a respirar al seu ritme. Però no sé si de por d'arriscar-se, però a partir d'aquí, trobem temes, uns més hard rock i uns altres més de heavy clàssic, totalment conservadors i extremadament previsibles, sobretot els que van més cap al heavy dels 90. Temes com “Fairytale” són d'un hard rock també previsible, però el so que li treuen a aquests temes més rockers és força millor que els temes més metalers, on perden qualsevol àpex de personalitat, i com tampoc no són grans temes, te les passes pensant “Com es deien aquests que tenien cançons com aquesta? Aquesta tornada em sona a…”.
Una llàstima que per un costat no hagin pogut mantenir la força i intensitat del primer track del disc, i per un altre, aquestes incursions al món del heavy metall que no pega per a res amb aquesta banda.

Lluís