Si feu una repassada a les crítiques fetes en aquest web de gran part de la discografia d'aquests alemanys, veureu que sempre els hem respectat per qualitat, però que disc a disc fèiem notar que cada vegada tenim menys evolució.
Doncs bé, aquest cd no n’és una excepció, i encara que el disc no està malament, l'escoltes i et porta directe al que els mateixos Mob Rules ens oferien els 90, i d'això ja fa més d'una dècada.
Sí que hi ha temes que intenten tocs del metall melòdic actual, com la tornada de “Trial by Fire” al més pur estil Nocturnal Rites, o diverses melodies que tenen un regust progressiu i un rerefons com oriental, encara que no queda massa clar. Així mateix, en Klaus Dirks comença a no tenir edat per pujar de tons i aguantar allà dalt, i es nota, a part que no entenc perquè un cantant que canta en tons mitjos, que li queden de putíssima mare amb aquesta veu de tonalitat poc corrent que té, de sobte es foti a xisclar. A veure, si s'ha pillat els dits amb el micro o un testicle amb la cremallera, primer: canviar aquest micro o aquests pantalons, i després seguir gravant, no vindrà de deu minuts en comptes de fer patir al pobre. I segon: el tècnic de so també pot tallar aquesta part, dic jo que per alguna cosa està.
A part d'aquests crits (pocs, per sort) i la ja nul•la evolució de la banda, el disc manté la línia de qualitat i serietat que tenim amb Mob Rules des dels seus inicis, encara que després de tants anys segueixo trobant a faltar aquests tocs folk que els va distingir d'entre tantes altres bandes (per sort) ja oblidades, i ens va donar meravelles sonores com aquella “Rain Song” que encara sona en alguna compilació del meu cotxe.

Lluís