Parlar de desastre seria potser passar-se però tenint en compte com a única referència el seu aclamat “Powertrip”, un es queda sense molts arguments al seu favor. I és que les comparacions no són odioses quan un justifica que amb el temps, el grup de Dave Wyndorf no solament ha perdut energia, si no que ha dilapidat el seu crèdit per a crear temes interessants, enganxosos o que no avorreixin fins i tot als pacients d’epilèpsia en el seus estats de màximes crisis.
La producció del disc sí que, sincerament, és patètica. Escoltar el disc amb auriculars és el pitjor que un pot fer, ja que així es troben tots els defectes que arruïnen el que podrien arribar a ser temes interessants. Per tant, per salvar, lleugerament, aquest “4 Way Diablo”, us recomanaria que possessiu el disc en el reproductor de la vostra cadena i així podreu tapar les innombrables “cantades” que posseeix el treball. Un altre grup que ha de replantejar-se el futur, doncs si pretenen que els faci un mínim d’atenció, millor que no saturin els seus discs d’insubstancials mitjos temps i treballin millor el so dels seus temes més rockers que és a on el grup dona el millor de sí mateixos.

Devi