Molta gent ens acusa de ser cruels amb els grups, i sí, molts cops ho som. I havent reconegut això, ara els toca a totes les discogràfiques que es queixen que perden calers, que els grups ja no venen el mateix d'abans... clar, si abans teníem 15 novetats al mes, ara tenim mesos amb més d'un centenar d'estrenes, el 90% de les quals sonen iguals unes a altres.

I és que clar, si un segell treu un grup un xic diferent, i els funciona, ja veus a totes les altres discogràfiques buscant grups semblants, i així fins a la sacietat.

Aquest disc ens va arribar amb altres del mateix segell que, la veritat, se'ls podrien haver estalviat, sense aportar-nos res, amb les mateixes estructures de sempre, la mateixa veu que uns 10.000 grups més, melodies similars, etc... Com no volen que siguem cruels amb el cantant que arriba un to menys que els 9.999 que fan aquella mateixa música?

Però parlem de Moonlight Agony, és un cas similar, power metal melòdic típic amb moltes reminiscències als Blind Guardian ("Into Darkness"), a Rhapsody ("Ceremony", "Ghost") i a molts d'altres.

La part bona és que tenen un gran cantant, tècnicament bons músics i un genial productor, Tom S. Englund d'Evergrey, que ha sabut combinar la varietat d'influències amb unes estructures que ens arriben a sorprendre a voltes, resultant un cd de bona sonoritat, variat i agradable d'escoltar.

Lluís