Sota un disseny bo i atractiu, però amb un nom tan típic com Moonlyght arriba del Canadà (del Quebec exactament, que no s'enfadin els nacionalistes francòfons) un jove grup (al menys això sembla a les fotos, igual que sembla que mai hagin trencat un plat i que mai hagin estat infidels a la seva parella, estic pensant en trucar-los i preguntar si aquesta cara és natura o calen tècniques per assajar-la).

Joves però creativa i tècnicament bons, i a sobre essent força originals a la música, què més podem demanar? Bé, la veritat és que jo encara estic esperant a l'equip de voley femení que vaig demanar al Nadal, així que m'abstindré de demanar res més, de moment.

La seva música és un metal melòdic, perfectament mesclat amb metal extrem i folk, on sobretot ressalta la veu d'en Roby, tant a la vessant melòdica com a la més gutural, així com la veu de Jessica Bell col·laborant en algunes cançons.

També s'han de destacar els elements acústics com violí, acordió, guitarra acústica i flauta (jo he sentit flauta en tot el disc, però als crèdits no hi surt cap músic que la empri... ja em veig a urgències murmurant "doctor, per les nits sento flautes"), elements que li donen un toc molt especial al cd.

Un parell de detalls ofusquen el que podria ser un magnífic disc de debut, com són algunes melodies de guitarra i teclats massa simples i massa vistes ja, quan en tot el cd demostren saber molt més, junt a moments on la veu és massa death per a la música que l'acompanya, però la resta és realment bona.