 Sisplau, que algú m'expliqui què és el víking metal! I és que no entenc com fiquen en el mateix paquet a gent com Moonsorrow, Ensiferum, Thirfing o Amon Amarth. Perquè a mi m'han dit que aquests finesos, que canten en la seva llengua materna, (i que aquest algú també m'expliqui per què s'han posat un nom en anglès!) fan víking igual que als anteriorment esmentats. I s'assemblen tant els uns als altres com un tiranosaurus a un espermatozoide. O potser l'assumpte està en tractar de fer una comparació del tipus, uns pits de silicona-uns naturals: el que varia és l'interior, no el tema ni el context! Per mi és una barreja de Black amb tocs folk. Però si a tot el que porti tocs folk l'hem d'anomenar víking...
Polèmiques apart, Moonsorrow han creat un disc ric en matisos i molt destacable. Tot i que cantant en finlandès, que a més d'un li podrà semblar que hagi de sonar com una patada, aquests nous guerrers del metall aconsegueixen captar la teva atenció amb temes molt treballats i atractius. Orquestracions posades al seu punt, sense masses filigranes que et portin a l'avorriment. Potència en el seu temps adequat. Canvis de ritme, ni excessius (gran lacra en el món del Black) ni a desacord amb la melodia.
En fi, un bon caramel per aquell que passi de definicions idiotes que tan sols serveixen per trencar-te el cap, intentant posar en un lloc determinat a gent que no crec pas que els importi el més mínim com els cataloguin.
Devi
|
