Ens trobem davant del quart lp d'aquesta banda èpico-folklòrica-cervesera procedent de les fredes terres finlandeses. El fet que a Moonsorrow ens trobem amb el mateix teclista que a Finntroll, ni més ni menys que el gran senyor Trollhorn, ja ens dóna moltes pistes sobre com pot sonar aquest grup. No, Moonsorrow no arrodoneixen les seves cançons amb elements de polka tal com fan els seus cosins/germans Finntroll, però ambdós grups comparteixen el mateix esperit èpico-ancestral de glorificació del passat mitjançant la música, i el senyor Trollhorn és l'element articulador en tot aquest entramat, destinat a esclavitzar la nostra voluntat per tal d'utilitzar-la per a la honorable causa pagana.

L'evolució d'aquest "Verisäkeet" respecte al seu anterior i molt aclamat "Kivenkantaja" resideix en una major duració i complexitat en els temes. Segurament les cançons d'aquest nou disc són menys directes i efectives que les del "Kivenkantaja". No entren tan de primeres a la oïda però, en canvi, sí que guanyen en matisos, en agressivitat i, segurament, fins i tot, en espiritualitat (concepte difícil d'aplicar en una simple i freda ressenya musical però que, a la fi i al cap, és d'indubtable menció tenint en compte que no estem parlant de discs de David Bisbal).

Els guerrers que van morir en el passat per la noble causa pagana han aixecat els braços de les seves tombes per tal de donar el seu vist i plau al nou disc de Moonsorrow. Nosaltres fem el mateix.

Ivan Cateura