Tots els canvis si han de ser per millor benvinguts siguin. No és fàcil prendre segons quin tipus de decisions, sobretot quan un canvi podria estar darrere, però quan alguna cosa no va del tot com hauria d'anar, o quan tens la sensació que ja no es pot extreure més suc per molt que s'espremi, arriba el moment de plantejar-se seriosament les coses. Els arxiconeguts lusitans Moonspell després del seu “Memorial” van prendre una important decisió: allunyar-se una mica del Gotic Metal pel qual ho han donat tot i anar un pas més enllà en la foscor de les tenebres del Metall travessant valentament aquesta línia que els porta a alguna cosa més extrema, una espècie de barreja entre el Death i el Black Metal.
La seva primera incursió l'any passat no va ser massa agraciada pel nostre gust, però aquest “Night Eternal” ja és una altra cosa. Foscor i tenebres, força i potència, ràbia i cruesa, tot això amb aquesta elegància que sempre havia caracteritzat als de Ribeiro i que amb aquest nou àlbum recuperen. Encara traslladant-se a altres ambients musicals i per als que segueixen comptant en determinades ocasions amb la seva experiència en el Gothic Metal, Moonspell aconsegueixen transmetre'ns tota mena de sensacions ombrívoles, una espècie de màgic romanticisme lúgubre musical que recorre tots els teus sentits i que aconsegueix estimular la part més fosca que cadascun portem en el nostre interior.
Gran rèplica dels portuguesos Moonspell al seu propi anterior treball “Under Satanae”, més que suficient per tornar a recuperar la confiança en ells i tenir la plena convicció que tenen capacitat suficient per fer coses grans també en aquesta nova etapa.

Sergi