Veient el títol del cd i el símbol céltico-viking situat darrera del nom del grup, podríem pensar que es tracta d'un grup més dels que expliquen històries dels déus nòrdics. Després, ens fixem en l'Alien de la portada dibuixat sobre el Cosmos i pensem "ostres, uns altres que s'apunten al tema cosmico-futurista". Doncs rés de tot això, tot això només són pretextes per parlar de la societat i, com sol passar, no de forma massa optimista ni simpàtica, que diguem. Es fan servir diversos mites de cultures diferents, (el ja anomenat Valhalla, Godzilla, Armageddon...) tots ells no precisament referits a la exaltació de la vida i de l'amor. Bàsicament, que escoltant les lletres del cd, et venen ganes de córrer a la nevera o al bar del costat, agafar-te la/les millor/s cervesa/es disponible/s i beure-te-la abans de que s'acabi el cd, per si és /són les últimes.

Referent a la música , són un de tants grups que fan un bon Power Metal amb tocs thrashers, però sense arribar al nivell d'uns Iced Earth, i molt menys en el que es refereix a la veu, molts cops col.locant al seu lloc omnipresents coros, que no volem dir que sigui dolenta, però que tampoc muntarem una festa en el seu honor.

El so és molt compacte, tant que en ell no destaquen ni les guitarres, ni la bataka, (ni la veu), van tots a una i per igual, i s'agraeix encara que es trobi poques vegades.Encara hi ha coses rares a aquestes cançons, i és que donen la sensació de ser cançons d'aquelles fàcils, AOR dels 80, revolucionades i passades a aquella mescla de Power i Trash a parts desiguals primant el primer d'ells. És com si agaféssim un tema de White Lion o Mötley Crüe, li endolléssim un cable amb 20000 volts al bataka on jo em sé, distorsionéssim i revolucionéssim les guitarres, tinguéssim al cantant a règim de whisky i tabac negre durant un parell d'anys i féssim que els que feien coros passessin pel servei militar.

Resultat: Morbid Jester i aquest Gates to Valhalla.

El resultat final és quelcom que es deixa escoltar bé i que no molesta a les oïdes, però tampoc posarem a aquest grup com a un dels de primera fila internacional, simplement són un bon grup entre tants altres de bons que surten últimament dins d'aquest boom dels últims anys del gènere metàl.lic. Veurem si quant aquest boom s'apagui, continuaran amb el tema o resultaran un de tants sacrificats per el bé de l'espècie mitjançant una selecció natural que deurà imposar-se en algun moment, perquè, si no, a aquest pas, seran més els que toquin a grups de Metal que els que estan a sota per cridar i fer anar les grenyes amunt i avall.