 Una mica diferent seria aquesta crítica si estiguéssim parlant del primer disc d'una nova banda debutant. Però resulta que aquest és ja el seu quart treball. Sí, sí, ni un, ni dos, ni tres, sinó quatre discs (això ja començava a quedar com l'anunci del Fairy) porten ja a les seves esquenes (menys mal que no porten mules), i és clar, se suposa que això ja són uns quants anys fent música i representa que s'ha adquirit una experiència suficientment important com per saber què és el que realment tots els heavies volem escoltar.
Doncs o aquesta gent no s'assabenten de res, o viuen en un altre planeta, o jo vaig molt borratxo, o potser els pobres simplement no en saben més. Teòricament toquen power metal melòdic. A la pràctica quelcom entre power i happy (melòdics, això sí), amb una gran presència ambiental del teclat, sovint amb tocs una mica medievals, i en tot moment acompanyant a la guitarra.
A la veu hi tenim un personatge amb poc caràcter, bastant limitat, i que a sobre sembla que no li posi massa entusiasme a la seva feina. I en conjunt és una llàstima, perquè quan en moments puntuals els hi ve per fotre canya, ho fan bastant bé, però els temps happys es fan massa presents al llarg de tot el cd.
Tal com he dit al principi, si fos el seu primer disc, possiblement (vindria segurament determinat per la quantitat de cerveses ingerides en el moment) estaria dient que no està malament per començar, que musicalment sembla que tenen idees, però que els hi falta maduresa i experiència i potser un altre tipus de tonalitat (més aguda) a la part vocal. Però tractant-se d'un quart disc, i ara ja independentment de la quantitat de cerveses begudes, no puc dir altra cosa que no sigui que he quedat bastant decepcionat tant amb el disc com amb el grup. Però bé, retocant algunes cosetes encara podríem encaminar una mica el tema.
Sergi
|
