Escoltant aquest disc no puc fer més que mirar enrera en el temps i enriure'm del meu juvenil refús envers d'aquells grups en els quals la veu cantant pertanyia a algú del sexe femení. No va ser com a conseqüència d'una misogínia voluntària, i dubto molt que totes aquelles que varen aconseguir fer-se un nom en la dècada dels 80, ho aconseguissin de casualitat.

El fet en si, és que Mortal Love son un més d'aquells grups gratificants de l'escena gòtica que han entrat per la porta gran en la lleixa dels meus discs més que recomanables. I van últimament… Potser degut a que la seva cantant entona les seves composicions amb unes tonalitats que no em quadren amb les de les demés cantants. Utilitza una melangia més pop del normal que s'ajusta a unes estructures imperfectes degut als seus masses canvis però efectives en la seva audició.

Crec que si continuen evolucionant tan positivament donaran molt de que parlar.

Xavier Ardèvol (Devi)