Novament tenim a en Lars Eric Mattsson, que últimament sembla que no para entre col•laboracions i cds propis, però aquesta vegada el tenim en una ona força progressiva i folklòrica.
“Tango” compta amb les veus d'Adrienn Antal (gravada massa baixa pel que fa als instruments), i de Markku Kuikka, dels Status Minor, qui en teoria està en aquest cd per contrastar amb la veu femenina d'Adrienn pels seus tons foscos. Doncs bé, jo busco i busco, però no li trobo la foscor a en Markku Kuikka. A més, és gairebé més protagonista que Adrienn, quan el nivell que ofereix no és per a tant, ni de bon tros, va ofegat en segons quins tons, i té pocs recursos melòdics.
A la part bona, i en aquest cas, més que bona, interessant, està el senyor Mattsson, qui de principi a fi ha decidit cercar l'esperit del que és progressiu, creant estructures i contrastos que arriben a sorprendre'ns en força ocasions, aconseguint una música inesperada i que l'oient es mantingui atent a tot petit detall.
Tot i així, el meu retret cap a Mattsson és el mateix de tot el que ha fet: falta urpa, comencem amb tres temes força intensos i interessants, però a partir d'aquí ens perdem en l'experimentació en temes majoritàriament massa tranquils per aconseguir aquest efecte de mantenir-nos totalment atents.
La incursió d'elements folk, entre els quals comptem amb congues, guitarres espanyoles i castanyoles (aquestes estan, lògicament en el tema tango, que es tracta d'un tango rockeritzat i progressivitzat), li donen una més gran amplitud de recursos a Mattsson, que segueix jugant amb la varietat de sons de guitarres i teclats, enduent-nos del més modern al purament setentero en escassos segons.
En resum, hagués estat millor un vocalista masculí més experimentat, pujar-li la veu a la senyoreta Antal i aconseguir una mica més d'intensitat en els temes, perquè de qualitat i imaginació van sobrats.

Lluís