Un drogata (confessat), dos aficionats a protagonitzar vídeos amateurs pornos, i un d'ells maltractador de dones… si a sobre veiem que la gent que col·labora en el single d'avançament i que dóna títol al cd és gent com en Josh Todd dels Buckcherry o en Jacoby Shaddix dels Papa Roach podrem concloure que sí, són la millor gent de Los Angeles junts per tal esdeveniment.
Aquest esdeveniment és el retorn discogràfic dels Mötley Crüe i que, com ve passant al llarg del present any, contra l’esperat en el retorn d'unes velles glòries que ningú creuria que podrien mantenir ni el seu físic ni la seva dignitat, el cd està bastant bé. Com la resta de cds de retorn de velles bandes com Def Leppard o White Lion, per posar exemples de la seva època i pròxims en estil, ni es tracta del millor cd de la seva carrera ni d'un dels millors cds de l'any (com sí ocorregués amb uns Europe amb el seu “Start from the Dark”), però comparant amb retorns d'altres “grans” bandes, no està gens malament.
Sí que hi ha temes que supuren a excés de producció perquè venguin, però n’hi ha altres que són correctes, i alguns d'ells amb el seu ganxo i la seva gràcia.
I en general ho podríem resumir com a bon disc, mantenint traços del passat però adaptant-lo bastant al rock actual, i entre tot això, sense perdre la dignitat, almenys en el que en l'apartat musical es refereix, ja que un altre tipus de dignitat no crec que els quedi.

Lluís