5:16 de la matinada. Em desvetllo de cop d'un horrible malson on jo era l'heroi de les cançons de Rhapsody i venia de matar a un pobre drac que no m'havia fet res. Així que, per a restablir-me de la suor freda, em preparo un Rus Blanc (crema de llet, licor de cafè i vodka), encenc una cigarreta i poso música amb aquest "Inferno".

Primer em sembla glòria (si comparem amb el que sonava mentre li arrencava el cor al drac, quedi clar). Però després, passant les cançons, el Rus Blanc i les calades a la cigarreta, m'angoixo amb un deja-vu múltiple, tant per les meves costums en despertar-me, com per la música que sonava.

Blues i rock'n'roll distorsionat, amb melodies que crec que ja les he escoltat mil cops a Motörhead, menys una, el riff de "Killers", que ho he escoltat durant 25 anys a Judas Priest al "Breaking the Law".

Al final m'acabo adormint d'avorriment, al matí següent ho torno a escoltar per a contrastar amb serenitat, i reconeixent que en Lemmy i els seus cada cop hi foten més canya, arribo tard a la feina perquè em torno a adormir.

Lluís