Mr. Big sempre han estat un d'aquests grups que amb dos o tres singles sonen a tothom però pocs et poden dir el títol d'alguna cançó, com a màxim “No feien una versió de Queen?” “No sortien a la MTV amb una balada acústica?”.
I és que en 20 anys de carrera (encara que aquesta sigui la reunió després de set anys de separació) només han editat sis discos d'estudi, a què els han tret excessiu partit amb quatre recopilacions i ni més ni menys que sis directes. Personalment trobo això vergonyós, però bé, és opinió personal esperant que no afecti la resta de la crítica. Ja que tenim sisè directe en motiu de la reunió de la banda (És l'aniversari d'algú? Gravem un directe. Tindràs un nen? Gravem un directe. Ens reunim? No farem un disc d'estudi amb la pràctica que tenim gravant directes..).
Referint-nos al disc en sí, cal dir que el so és bo, però com succeeix en els últims temps amb les bandes de rock, massa net i poc envolvent, i crec que amb l'afició que tenen a gravar directes haurien de pensar que està destinat a que la gent l'escolti a casa i visqui el directe, no només la música.
El que no sona tan bé és la veu d'Eric Martin, a qui no sentíem fa ja alguns anys i ara sabem el perquè, perquè ja no està per a aquests trots. Es manté en tons baixos i es resisteix a qualsevol pujada. Tot i així, en la resta segueix essent Eric Martin i això significa molt, a part que el directe no és curt que diguem i arriba al final en les mateixes condicions amb què el va començar. A més, els cors estan fantàstics i supleixen força bé aquestes carències vocals.

Lluís