Quart disc d'aquest grup de nom lleig, logo passable i portada horrible. A part d'això, musicalment no està gens malament, ha estat una grata sorpresa descobrir a aquests nois (cap amb bigoti, us estalvio de buscar les imatges al Google que anàveu a obrir) que es mouen entre el hard rock i el metall, sempre en la vessant més Stoner i setantera, o el que és el mateix, entre The Cult dels 80 i The Cult de finals dels 90.

Sí, efectivament, com haureu pogut arribar a intuir lleugerament, la música és molt a lo The Cult, però amb un molt bon so, bones idees i grans cançons com fa molts anys que no ens ofereixen els d'Atsbury i Duffy. Hi ha varietat, i encara que jo trauria un parell de mitjos temps, en conjunt el cd és bastant canyer i ja a la primera cançó t'entren ganes de moure't, aquestes ganes decauen a partir de la meitat del cd, potser per aquests mitjos temps de més que trenquen un xic el ritme que ens oferien a la primera meitat.

Encara i les excessivament clares referències, és un disc que sona fresc, i encara que sonin a altres en el so, es nota que les composicions són pròpies i actuals, bona nota per a aquest grup tribut no gaire ben camuflat.

Lluís