 Abans d'iniciar el comentari sobre aquest treball, em sembla important esmentar que he escoltat molt poca cosa dels My Dying Bride abans d'aquest darrer "The dreadful hours", i això pot ser sinònim tant de màxima objectivitat com de incultura musical. Tot i això, tinc bones referències sobre aquest grup britànic, doncs algún col.lega amb tendències depressives m'ha comentat que va estar a punt de suicidar-se després d'escoltar el seu "The angel and the dark river", i això és el mínim que es pot esperar d'un bon grup de Doom.
La idea del suicidi em torna al cap al escoltar la línea melòdica increïblement depressiva que obre el disc, i és que no tothom té un sentit de l'humor a prova de "novies moribundes". El disc continua, amb la constant barreja de melodies melanconioses i riffs lents i contundents a la vegada, amb l'acompanyament d'un bombo omnispresent i unes veus increïblement tortuoses que es combinen amb d'altres guturals. Això m'obliga a estrènyer cada vegada més la soga que m'envolta el coll, sobretot en arribar a la quarta cançó "Black Heart Romance", la meva preferida. Continua la tortura emocional amb "A cruel taste of winter", amb unes atmòsferes de teclat que et glacen la sang. El desànim continua amb "My hope, the destroyer" i "The deepest of all hearts". Sembla impensable que uns músics com els de My Dying Bride que reconeixen davant la premsa que són els tius més feliços del món, puguin extreure tanta obscuritat del seu interior; segurament el secret és precisament el ser feliç i només deixar sortir el costat obscur a l'hora de composar.
"The return to the beautiful", que originalment estava inclosa al seu "As The Flowers Withers", trenca una mica amb l'homogeneïtat predominant per donar pas a uns riffs molt Death Metal que per fí et permeten treure't la soga, per així poder utilitzar el coll per finalitats més lúdiques, com per exemple destrossar-te les cervicals salvatgement a cops de cap.
Amb poques paraules, una obra mestra.
Ivan Cateura
|
