Tercer o quart treball de la banda de Tunísia, segons si es compta el seu primer treball "DoubleFace" com a disc o com demo.
El cas és que tampoc havíem escoltat res del que han fet amb anterioritat, siguin dos o tres discos més, però li hem prestat una mica d'atenció a aquest "Tales of theSand". Més que explicar-vos què té aquest disc, us diréquina sensació m'ha deixat, que crec que s'entendrà millor (o no, però sempre puc al.legar que no us heu pres les substàncies psicotròpiques adequades i quedo de puta mare).
Al que anàvem, a les sensacions. bàsicament en escoltar aquest disc, m'ha embargat una mica la mateixa sensació que vaig tenir les primeres vegades que vaig sentir a Kamelot; aquesta sensació d'elegància, tant en la veu, com en les melodies, com en general per totes les cançons.
És un metall melòdic, molt elegant, amb tints progressius i amb molt de folk oriental (a veure, sent de Tunísia no esperaríeu que el terme folk metall es referís a uns víkings. encara que ara que ho penso, he conegut bandes víkings d'Argentina o d'Austràlia). En un primer moment, el toc aquest oriental/morisc pot tirar per enrere, ja no per temes religiosos ni res d'això, sinó perquè és quelcom poc comú en el metall, i difereix del folk metall que tothom té en ment.
Però una vegada superat això, és un molt bon disc, res espectacular ni trencador, però sí molt agradable d'escoltar.

Lluís