Podríem estar en la costa llevantina gaudint d'unes merescudes vacances. Podríem estar en una terrasseta prenent unes cervesetes fresques i menjant unes tapes. Podríem creure que desitgem mantenir aquest ritme d'activitat fins la fi dels nostres dies. Podríem creure, llavors, que la vida és meravellosa. Però la vida no és meravellosa. La vida és més aviat un conglomerat de contrasts entre pseudo-felicitat i proto-depressió i contradiccions entre nosaltres mateixos i el nostre entorn o, com a alternativa de dubtosa preferència, una conformitat donada per la ignorància, volguda o no.

Nadir, el punt més baix, l'oposat al zenit, té una perspectiva i una sensibilitat molt especial per contemplar la vida amb aquesta òptica no-meravellosa-sinó-fotudament-realista. El llenguatge artístic amb el què expressen aquesta percepció de la realitat és, ni més ni menys, que un híbrid entre el que eren els Nadir ara fa dos anys, amb l'edició d'aquell "Fall From Grace", més dens i pesant, i els sons gòtics més clàssics, amb totes aquelles influències que obviaré perquè ja hauríeu de conèixer. El resultat de tot això és un EP, amb quatre temes propis i una versió dels Voivod, que ens ha de servir d'aperitiu fins que la maquinària de Nadir torni a posicionar-se en el seu punt, el més baix, per diseccionar de nou la seva realitat i la nostra.

Ivan Sàez