 Tantes nits de insomni, tans mal de caps, tans gots de llet amb galetes per conciliar el son... però tot això s'ha acabat, perquè arriben Nahemah, els superherois que apareixen al panorama musical per tal d'evitar que el futur i la imatge del metal espanyol hagin de dependre de grups com Mago de Coz o Tierra Salta. Certs periodistes musicals ens van espantar al afirmar orgullosos que els abanderats del metal a Espanya, tan a nivell nacional com internacional, serien Mago de Coz i Tierra Salta; sortosament per a la nostra integritat mental, a Espanya tenim grups de bastanta més qualitat que els ja esmentats, i que si que es mereixen despuntar a nivell internacional, aquest és el cas de Deathless, Pyramid, Asgaroth o el grup que ens ocupa avuí, Nahemah.
Nahemah és un grup que estilísticament agafa el millor del doom, el millor del death i ho combina tot amb una forma d'entendre la música molt propera a grups com Opeth o Novembre; perquè m'entengeu, Chrysalis és un disc extramadament variat, colorista, plè de matisos, molt heterogeni... un disc on podem trobar riffs death amb lleugers tocs progressius, passatges molt atmosfèrics, parts acústiques molt melòdiques que es van transformant fins a convertir-se en riffs hiper-agressius... en definitiva, un disc per escoltar 350 vegades seguides i no aburrir-te, i qui diu 350 vegades també diu 351, a la 352 deixa-ho estar perquè igual et ve mal de cap.
Esperem que la indiferència de bona part del públic espanyol cap a allò que no és estrictament heavy metal o hard rock, no afecti a un grup com Nahemah que es mereix, com a mínim, una oportunitat.
Ivan Cateura
|
