M'agraden els problemes que em provoquen aquest tipus de discs. I és que em simpatitza no saber el que està bé i el que està malament, entre cometes.

Neaera, nom dels que fonèticament atrauen, són fàcils de descriure. Death metal melòdic de l'any 96 amb lleugers esquemes thrashers estil Kreator. I direm encara més. Aquest grup podria descriure's com True Melòdic Death Metal. Si existeixen molts que pregonen la esencia original dels precursors, aquesta gent té com a tòtem del seu intelecte el "The Jester Race".

I llavors arribem al perquè de si està bé o malament. El disc dels In Flames era un avançament dels anys venidors. Da Vinci va crear obres que han estat plagiades o adaptades molt desprès, per bé o no. Llavors, no té la gent dret a afirmar els seus ideals musicals?

Neaera agraden, o més ben dit, m'agraden. Saben composar, estètica i tècnicament. Això és arribar a terme d'un gran objectiu. El més gran inclús, seria convèncer al món que ells composen el que senten, que qualitativament, és més que interessant.

The No-Northern Killer Myself (Devi)