 No mentiré i reconeixeré
que quan vaig escoltar aquest disc per primera vegada el vaig
trobar simple, el vaig catalogar de típic del gènere
i a més a més em va semblar que el so era bastant
dolent. També és cert que em van agradar algunes
de les melodies de les cançons que composen el disc,
però la sensació negativa va prevaler sobre
la positiva.
Puc jurar, per Snoopy si és necessari, que no em punxo,
ni fumo herba, ni em foto cap tipus de substància per
la vena. Només és alcohol, de veritat... o noies...
crec que més aviat són les noies que m'ataquen
el cervell i aconsegueixen que digui i faci coses incoherents.
Vaig pillar de nou el disc un dia així a l'atzar de
serenitat mental i el vaig tornar a escoltar, aquesta vegada
en el mode aleatori, i no vaig poder evitar repetir la primera
cançó que va sonar, "Queen of Fate",
la quarta. Impressionant el nivell de Power Metal amb tocs
Neoclàssics que arriba a agafar, que em va fer escoltar
ja el disc amb uns altres ulls (millor amb unes altres oïdes
si de cas) i canviar la meva opinió de forma radical
per la de que aquest és un més que digne disc
de debut d'aquesta banda finlandesa, que a més a més
ha tingut l'honor de poder masteritzar als famosos estudis
Finnvox (i jo dient que el so era dolent).
Estem davant d'un debut, encara queden moltes coses per fer
i a millorar, però la veritat és que això
és un bon inici. Jo aniré plantejant-me el deixar
l'alcohol, perquè lo de deixar les noies quasi que
no.
Sergi
|