 Si "Politics And Their Ecstasy" va marcar la fi d'una època com a quintet per aquests ex-Sanctuary, la veritat és que no ho han acusat per res. Ans el contrari. Per a mi, "Dead Heart ..." és dels millors treballs publicats fins ara per aquest grup de Seattle.
Jeff Loomis ho porta de meravella com a únic guitarra: riffs thrashers contundents, solos tècnics, precisos, sense buscar un barroquisme innecessari.
Warrel Dane imprimeix caràcter, força i personalitat pròpia amb la seva veu a totes les cançons.
I la base rítmica que composen Jim Sheppard (baix) i Van Williams (bateria) és sólida, convincent, finida... D'allò més bo dins l'escena actual.
Ja fa molt que van aparèixer per primera vegada amb la seva barreja de power y thrash i la veritat és que Nevermore és un grup al què queda perfecte el símil que diu que, com els bons vins millora amb el temps. S'han currat un disc digne d'estar exposat en un museu.
La producció ha anat a càrreg d'Andy "Mr. Metal" Sneap (Machine Head, Testament,...) i li ha quedat perfecta, pulint el so de tal forma que es puguin apreciar a la perfecció tots els múltiples matissos que innunden aquest disc: la potència no és pas destorbada per la claredat. Pel treball de taula que ha aconseguit Andy Sneap mereixeria estar galardonat als Oscars en l'apartat dels millors efectes sonors.
I per fortuna (o potser desgràcia?), Nevermore continuaran existint com una banda de cult minoritari. Tot i que a l'Olimp dels Déus del Metall a més d'un li agradaria haver publicat una col·lecció de cançons com la continguda en aquest fabulós "Dead Heart In A Dead World"
Devi
|
