Ens trobem davant quelcom... curiós: Una banda de rock-metall alternatiu composta majoritàriament pels membres de bandes d'un tall tan clàssic com Sinner, Stormwitch o Paradox, o el que és el mateix, bandes de qui els fans repudien tot el que no soni a fet entre el 1975 i el 1995.
Assumint el risc que algun fan els pugui atacar en ple concert tocant amb el grup principal, han decidit donar sortida a les seves inquietuds musicals més actuals amb aquest debut homònim de The New Black.
No es tracta d'un rock tan agressiu ni directe com el més característic dins de la New Wave of American Heavy Metal, sí que manté similituds com la base de hard rock, els tocs surenys i, per descomptat, un so modern de tints alternatius. Però el resultat ha estat un xic més lleuger, per al meu gust en excés (fins i tot els puntuals guturals s'han suavitzat), que sembla encarar-se directament a les vendes davant tota mena de públic (excepte els fans abans esmentats).
Però es tracta d’un molt bon debut, potser menys destinat a ser la banda sonora d’alguna festa salvatge que contingui els element essencials tals com desinhibició, alcohol, sexe i rock, per a passar a ser un bon cd que t’acompanyi i et faci moure lleugerament el cap mentre sona al teu ipod o al cotxe.

Lluís