Ens va sorprendre el debut d'aquesta gent, no solament per bo en ser una banda de "segundons" d'altres bandes al costat d'un vocalista desconegut, sinó per l'estil, ja que provenint de bandes de power, metall melòdic i heavy clàssic, ens van fascinar amb una espècie de rock/metall surenyo i modernet, amb tocs de Groove.
Ara, sense cap canvi en la formació (cosa rara tractant-se de gent que ve d'altres bandes), ens porten el seu segon treball, amb una filosofia similar.
Segueixen totalment allunyats de les seves altres bandes, però en aquest cas, el metall alternatiu desapareix gairebé per complet per donar pas a una major presència del toc Groove. Això fa que el disc sigui un xic menys melòdic i més rítmic i pesat, però en contra del que podria suposar-se, no perd ni en qualitat ni en ganxo.
Aquest nou treball torna a entrar bé, tot d'una, torna a sorprendre'ns, i torna a agradar-nos. No sé quants discos podran fer mantenint aquest ritme i aquests resultats, però de moment no pensarem en el futur, i ens centrarem en el present, en concret en aquest "II: Better in Black" que torna a complir amb la funció de fer-nos gaudir musicalment.

Lluís