Des de que en Dan Swanö va abandonar les files dels deathmetalers Edge Of Sanity no s'ha donat a sí mateix treva alguna i es veu contínuament immers en nombrosos projectes, ja sigui com a productor o com a músic (Steel, Unicorn, Odyssey, Bloodbath, Pan-Thy-Monium, Godsent...), dels quals el que resulta més interessant és el de Nightingale. Aquest es va iniciar fins i tot abans de la ruptura de Swanö amb els EOS, per simple inquietud personal, realitzant la seva primera entrega en tan solos una setmana, "The Breathing Shadow" (1995).

La cosa fou evolucionant, en bona part gràcies a la col·laboració cada cop més activa del germà d'en Dan, Dag Swanö (més conegut com Tom Nouga), arribant al seu clímax amb "I" (2000).

"Alive Again" suposa l'evolució natural d'aquest projecte, sempre movent-se a mig pas entre el rock més senzill, molt dels anys '70, amb bones dosis de goticisme i de clar plantejament de cantautor.

La part rockera ve donada per alguns temes, o part d'ells, que inclouen guitarres distorsionades, bases d'una certa robustesa i àdhuc passatges dinàmics com "Shadowman" o "State of Shock". La part més gòtica, o més aviat malenconiosa i intimista, queda tan patent com que és l'element més constant, cohesionador, de l'àlbum. Finalment, la faceta de cantautor potser sigui una apreciació una mica subjectiva per part meva, però si alguna cosa transmet la música de Nightingale és aquella sensació de recolliment interior, d'afrontament de dubtes, pors i frustracions pròpia dels més ombrívols cantautors. Em resulta inevitable.

En conclusió, es tracta d'un treball fet sota la vocació expressiva, comunicativa, de Swanö i Nouga, ideal per gaudir d'ell a soles una tarda gris com la d'avui i mereixedor de nombrosos i tan dignes successors.