Si miréssim enrere i recapituléssim tota la informació musical de Nightwish des dels seus inicis allà per l'any 1997 ens adonaríem que hem vist néixer i créixer una banda com si fos la nostra pròpia germana petita. Nightwish és una d'aquestes bandes a la qual li agafes afecte per haver-la descobert ja des dels seus inicis, i de la qual t'has enamorat no només per la bellesa (física i vocal) de la seva frontwoman, Tarja Turunen, sinó pels resultats discogràfics i l'evolució musical que han aconseguit concebre. També és cert que hi ha hagut algun moment en el qual semblava que es veia estancada l'esmentada evolució, però no per això la seva música deixava de perdre bellesa.
Ara, amb la marxa d'aquesta dona, amb la marxa d'una diva del Heavy Metal, Nightwish han posat punt final a una era i amb l'arribada de la també bella senyoreta Anette Blyckert, comença un nou període per a la banda finesa, i el tret de sortida el fan amb “Dark Passion Play”. El resultat és novament un conjunt de cançons carregades de dolçor, bellesa i divinitat, barrejat amb potència, fortalesa i una fermesa musical ja consolidada a la banda i que sembla que no es veu afectada amb el pas dels anys, encara que si bé és cert, en alguns moments fa la sensació que estiguis escoltant aquesta banda no metalera anomenada The Corrs.
M'he reservat per al final a Anette, que passarà a ser el centre d'atenció de Nightwish. Anette té una tasca complicadíssima per intentar suplantar a la nostra diva del metall i conclou la seva primera gravació amb solvència però deixant uns registres vocals més pròxims a Amy Lee d’Evanescence que no als de Tarja, fet que situa en un lloc vulnerable el rumb musical que pugui prendre a partir d'ara la banda de Tuomas. Deixem doncs que el temps parli per si mateix mentre escoltem amb un xic de melancolia el primer treball de la nova era de Nightwish. No és el que sempre hem somiat però pitjor és morir aixafat per una vaca al mig de la platja.

Sergi