 Segon disc de Jonny Lindkvist (segur que la Barça guanya algun títol abans que jo aconsegueixi pronunciar bé això) com a vocalista de la banda, on recuperen el logo amb els colors de la seva època més happy y quelcom d'aquell estil.
Per sort, no ho recuperen tot i per res és música pasteloide comercial com ho eren els treballs anteriors al primer cd amb Jonny, "Afterlife".
Les guitarres segueixen essent crudes i els riffs ràpids i agressius, tot i que els coros de les tornades recuperen una mica de melodies felices, però per sort no es fan per res enganxosos. En cap moment tens la sensació aquella de quan escoltaves el "The Sacred Talisman", que en lloc de venir-te de gust fotre cops de cap, preferies sortir a collir margarites silvestres pel camp.
Certament el so és pot personalitzat i es situen en un terreny on hi ha moltes bandes que sonen de forma semblant, però en aquest "Shadowland" es nota l'experiència dels músics i d'una producció per a que se'ls diferenciï d'aquells altres grups que tenen un so similar al dels actuals Nocturnal Rites, i potser amb el temps tornin a trobar el seu propi espai.
Lluís
|
