Nocturnal Rites són un quintet suec amb una qualitat contrastada i incontestable, i la valoració de la banda ha anat en lleuger però progressiu augment des de la incorporació del seu vocalista Jonny Lindqvist, arribant al seu punt més àlgid en el seu últim treball “Grand Illusion”. Els anteriors treballs a aquest “The 8th Sin” (¿algú ha tingut problemes per relacionar el vuitè pecat amb el seu vuitè àlbum?), sobretot a partir de la seva última incursió pel Happy Metal farà uns set o vuit anys, estan formats per un conjunt de cançons musicalment notables, amb ritmes algunes vegades més agressius, altres vegades no tant, alternant velocitat amb mitjos temps, i tot això liderat per la veu de Jonny que cada disc s'aprecia més pletòrica. Tenim tot això, però sempre ha resultat complex arribar a tenir entre les nostres mans un àlbum de Nocturnal Rites que completi tots aquests ingredients i ho sublevin a la perfecció. Els dos últims discos fins avui, “New World Messiah” i “Grand Illusion” serien la cosa més semblant a aquest disc tan desitjat per molts.
Amb “The 8th Sin” succeeix alguna cosa estranya. Des dels primers temes hi ha la sensació aparent que Nocturnal Rites han decidit d’una vegada per totes imposar definitivament la seva llei, però la presència dels típics temes per omplir talla aquesta continuïtat. “The 8th Sin” segueix la fòrmula dels últims treballs, porta l'identificatiu clar de Nocturnal Rites, influenciats només per la seva pròpia música, però aquesta vegada amb la incorporació d'elements electrònics i samplers en moltes de les seves cançons, experiment que alguns criticaran, però que amb el bon ús que els suecs li han sabut donar, acabarà convencent a l'oient.
“The 8th Sin” torna a ser un bon disc que es queda a les portes de la perfecció, però que està un parell d'esglaons per damunt de la majoria (per no aventurar-me a dir tots) dels discos de Power Metal que actualment ens corquen el cervell.

Sergi