Tot i que un nom com Nocturnia soni a fosc i les apostes sobre quin estil practiquin anirien més encaminades cap al Gòtic, la veritat és que per molt que a alguns ens pesi, aquests toledans han escollit el Metal Èpic. I és que els que estem empapats de Metal i literalment desbordats tremolem amb només sentir la paraula èpic. I tal i com ens temíem...

...Nocturnia no aporten res de nou, tenen clares influències a Tierra Santa i Iron Maiden, César abusa dels aguts de forma exagerada i molesta, i tant les lletres com la música pequen d'improvisació i originalitat. Amb aquestes tres línies he destrossat el disc i sepultat la banda. Però fins i tot després de tal repassada m'atreveixo a dir que no estem davant de res patètic, és més, crec que aquest grup amaga bones formes però té molta feina per davant. Els temes no baixen dels sis minuts de durada, recreant-se en els passatges instrumentals i introduint petits i de vegades inapreciables detalls progressius i gòtics. Però el primer que s'hauria d'arreglar i amb urgència és l'entonació vocal, amb el que guanyarien molts enters i ja només restaria treballar en l'originalitat, però s'ha d'anar pas a pas.

Cert és que per alguna cosa s'ha de començar, i que aquest és un inici una mica fluix però només d'ells depèn el que la banda arribi a prometre. Aquí hi ha molt de treball a fer.

Sergi