Esperances per al metall espanyol, això és el que ens porten Noesis. Si no comptem a Andorra i el Vaticà, Espanya sempre ha estat a la cua del metall europeu, arribem tard a tot (de fet, la majoria de grups encara fan heavy de fa 20 anys), i quan arribem, ho fem penosament malament. El mateix els va passar a França i a Itàlia, fins que després d'una primera onada de bandes de metall extrem, van començar a sorgir grups interessantíssims, practicant estils molt variats, però destacant d'entre ells els de tendències més fosques. Aquí ja hem tingut la primera onada de grups de metall extrem, com ara Mistweaver, Nahemah, Legen Beltza, Atsphear, Runic i tantes altres que han anat cobrint del metall extrem més clàssic (del thrash al death suec), al més modern i visionari (amb medalla per a Nahemah). I per fi sembla sorgir aquesta segona onada de grups més foscos que no miren a qui copiar dels seus ídols dels 90.

Noesis són un grup amb moltíssimes influències apreciables, des de Paradise Lost a Katatonia, passant per EverEve, Atrocity i un llarg etcètera, però no copiant-los sinó aprenent d'ells, encara que és inevitable que et soni alguna forma de ficar les guitarres, algun sampler, un cert riff amb una distorsió i velocitat concretes, etc .

Els falta un xic de la foscor que pretenen tant amb el títol del cd com amb el tipus de música que fan, els falta un punt de qualitat de so i els falta un bon productor que hagués sabut ficar els efectes justos sobre la veu que, juntament a la resta de detalls ens hagués donat una petita obra d'art, però davant aquestes faltes els sobra qualitat, bones idees i, per damunt de tot, empenta per obrir-se al metall del futur.

Lluís