Agafar-s'ho amb tranquil·litat a vegades dona els seus fruits. Després de quatre anys de silenci aquest quartet holandès torna a l'actualitat musical amb un molt bon treball d'estudi que els posa, oficialment, en la meva llista de possibles futuribles realitats.

Per desgràcia, tot grup té el seu taló d'Aquiles en la creació de cançons que sobresurtin del global, i "Breathe" i "One Man One Soul" destaquen de tal manera que els restants vuit temes, que encara que per a res desmereixen, es transformen en el farcit que arrodoneix la obra. Per tant, això m'obliga a descriure el disc en dues parts:

a) els dos temes, sacrílegs aquells que us atreviu a ignorar-los

b) la resta, amb una important càrrega d'adrenalina i d'energia, ben treballats, sense masses escarafalls que els pugin restar ni una mica d'energia, que és a la fi, la pedra angular del grup.

Non-Divine han sabut creuar una base potent amb el heavy més clàssic més una producció que no es dedica a llimar massa la cruesa del so per que així destaqui la presencia de la potència que desprèn aquest "Asylum 45", un dels treballs més destacats del que portem de curs.

Devi