Tercer disc (qui ho hagués dit llegint el títol!!!) d'aquests nórdics i continuen jugant amb el nom del grup i els títols dels discs.

Hi ha dos maneres de veure aquest disc, si tens els dos anteriors, segurament et semblarà quelcom repetitiu amb el ja fet i simplement destacarás un parell de temes o tres com "Randall Flagg" o "In Harmony".

En canvi, si has sentit poc de Nostradameus, et semblarà un més que bon disc de power metal, degut a una bona velocitat, gran potència, guitarres contundents i, per sobre de tot, la veu de Freddy Persson, al estil dels bons cantants argentins o el propi Jorn Lande (parlo d'estils, no de nivell), no abusant d'aguts i, enlloc d'això, anar pujant i trencant la veu, sense perdre la melodia, però arribant més que bé.

Pocs cors happy-èpics i molta força fan que no els poguem catalogar com "uns de tants" i, en el seu moment, ja varem dir que, junt a Nocturnal Rites entre d'altres, ens estan oferint un power melòdic i potent, allunyant-se de la pastissería que s'han montat el 90% de grups power.

Lluís