Sento ser pesadet amb el tema de Nocturnal Rites, però són qui van marcar un abans i un després al món del power metall i el metall melòdic, fotent fora a un vocalista cridaner, i agafant un vocalista de veu esquinçada amb tons força més baixos. Ara tenim moltíssims grups que han fet aquest canvi, o apareixen directament en aquesta línia, però els primers que van aparèixer al moment del canvi de Nocturnal van ser els Nostradameus.
La seva música era més power que metall melòdic, i encara mantenen aquest component més power metall, que per un costat els allunya una mica del que més ens agrada, però per un altre els fa mantenir aquesta personalitat pròpia.
El que han perdut és el seu component més èpic amb el pas dels anys, adaptant-se als nous temps, i han adquirit un toc progressiu que els situa en els dos grans corrents del metall melòdic actual amb més projecció. Això és bo perquè una banda que compleix una dècada, assenta les bases per a una altra dècada de música, evitant caure en la reiteració de la seva pròpia música. Però això també té un costat negatiu, i és que el component èpic li afegia un plus a la seva música, ja que no es tractava de cors èpics típics del power, sinó que havien aconseguit quelcom menys ostentós que quallava molt bé amb la seva música.
Així doncs, estem en una època de transició, incloent aquestes pinzellades més progressives, trobant fins i tot alguna veu més gutural, però el resultat global de moment no em convenç, massa diferents uns temes pel que fa a uns altres i faltats d'aquest toc final que tant ens atreia en anteriors treballs. Esperarem que completin aquesta transició per veure si s'adapten bé i tornen a enganxar el ritme de treure bons discos.

Lluís