Portava jo temps preguntant-me que amb tant retorn de grups famosos, i sobretot pseudofamós, perquè no tornaven uns dels grans, com Van Halen.
Per fi, després d'alguns anys, se m'ha revelat la resposta en forma de disc, i és aquest projecte anomenat N.O.W., amb el que sabem que Van Halen mai podran fer una gira on hagin de tocar “Jump” perquè N.O.W. els han robat els teclats.
I encara que algun amb mentalitat avantgarde pugui haver pensat “Black Simfònic amb tecladets en plan Jump?” Crec que la majoria haureu ja endevinat que estem parlant de hard rock, més dels anys vuitanta impossible.
Però és un hard rock lleuger, sense tornades forçades, sense un afany de comercialitat, simplement música que va passant bé per les nostres oïdes. Encara que no soni a nou, tampoc sona a repetitiu, i acaba sent un bon disc per escoltar en multitud d'ocasions, ja que anem de les típiques balades, als temes més furiosos, mantenint una bona línia i un bon ritme durant tot el cd.

Lluís