Sento una gran admiració per aquest grup, de veritat. Quan molts dels grups en l'escena s'allunyen d'alguns dels seus principis per fer de la seva música quelcom més assequible pel públic (cosa que no critico, doncs potser jo mateix faria...), Numen renuncien a qualsevol tipus d'alienació voluntaria de la seva personalitat i amb aquest tercer disc es reafirmen com a Bascs i Extrems, o Extrems i Bascs. La prioritat dels termes l'han d'establir ells. Però això no s'acaba aquí. El més difícil de tot això és poder mantenir les senyes d'identitat de la banda i els seus integrants creant, al mateix temps, material que pugui ser considerat, sense cap mena de dubtes, del millor en el seu gènere a tot l'Estat espanyol.

Amb una innegable qualitat en la composició, execució i producció dels temes, que els equipara als que pugui realitzar qualsevol grup de latituds més altes, "Basoaren Semeak" segueix l'empremta deixada per l'anterior treball de Numen "Galdutako Itxaropenaren Eresia". En aquesta ocasió aconsegueixen un so més agressiu, segons els nous temes, també més durs, tot i que mentenen un cert component melòdic i els passatges folclòrics que han vingut caracteritzant el grup fins data d'avui.

Ivan Sáez