Ja fa uns anys vaig tenir una paranoia mental, una mica rara, que consistia en creure que tot estava ple de centres de crionització. Tal flipadura em va durar un temps considerable, fins que vaig veure que no era molt normal, i molt menys racional, pensar que la flequera del teu barri tenia una rebotiga plena de neveres amb els caps congelats d'uns quants burgesos. A tot això, sempre s'ha dit que les coses congelades conserven bé les seves propietats, però no sé si això seria aplicable a les persones (o més aviat a les despulles físiques de les mateixes) que han estat crionitzades. Per exemple, Walt Disney es sentiria profundament desorientat si se'l descongelès ara mateix, doncs les coses serien tan diferents de com eren quan el pare d'en Mickey i la Minney va captivar els cors de petits i no tan petits. Igualment els passa als nord-americans Obituary. Han estat congelats, com ells mateixos reconeixen, durant molt de temps, i quan se'ls ha tret del metal·lic refrigerador ens han demostrat que això de la crionització musical no funciona, que no et pots despertar tants anys després i seguir pensant que la gent vol escoltar el mateix que fa quinze anys. Hi ha tants retorns prescindibles...

Ivan Sáez