 Je je, esperava quelcom més suau, heavy clàssic de qualitat però un xic més tranquil, com Dio... doncs sembla que aquesta penya fins i tot quan vagin en cadira de rodes fotran tota la canya possible (y havent-los vist en concert això pot ser d'aquí a uns 60 o 70 anys).
A veure, no esperem meravelles tècniques ni virtuosisme ni rés d'això, això és Heavy Metal pur i dur, sembla que el món llatí es rebel.la contra el Metal Melòdic d'Alemanya, Itàlia i el nord d'Europa, aportant el que li falta a molts grups d'aquests països, força i potència.
És un disc un xic irregular, doncs comença molt bé amb un tema potent com pocs, "Que te jodan", autoafirmació de llur música i força que ens convida a pensar que el dia que no puguin tocar amb aquesta força ho deixaran, però fins llavors donaran tot el que tinguin. "Cualquier noche sale el sol" és un tant més suau, amb una tornada d'aquelles genials per cantar al cotxe amb els colegues tornant de farra; "Cautivos", el tema més pesat del disc i una genial balada, "Pagó por ello", sobre la problemàtica dels enganxats a les drogues, que en no sortir tant a la tele sembla que no existeixi.
A partir d'aquí el cd decau un xic en quant a força i potser els temes són massa simples i sorprenen poc, tot i que arribem a la penúltima, "Marilú" que segueix sense arribar a la força dels primers temes, però té un rotllet rockanrolero dels vuitanta que entra molt bé, per a acabar amb "Esta Vida", i mai millor dit, doncs la lletra, molt optimista, el que generalment coneixem per molt optimista, doncs no és.
Disseny senzill però que compleix i on no s'amaguen de fotografiar-se amb els cabells blancs, i un detall als fans amb el tema "Como una sombra" on repassen alguns dels seus títols més clàssics.
Lluís
|
