Segon compacte després del retorn d'aquesta llegenda viva que ens demostra que l'aturada va servir per acumular bones idees i, sobretot, moltes ganes de fotre canya.

Altres tornen només per les peles i creuen que fent qualsevol porqueria de disc es vendrà pel nom que surt a la portada (i molts que no s'han retirat però que ho haurien d'haver fet fa molts anys). Però Obús ens segueixen oferint temes de base rítmica contundent, guitarres molt pesades i aquelles lletres tan provocadores a què ens tenen acostumats (si en l'anterior disc el plat fort en aquest sentit era "Que te jodan", ara tenim "Besa mi culo").

A retreure'ls que potser el so s'ha tornat més pesat del que pretenien o del què ens agradà tant a "El Fondo del Abismo", i fa que el ritme global del cd es vegi afectat per això, resultant-nos un xic pesada l'escolta de tot el disc.

Però vaja, això es compensa tant amb carisma (cosa que li sobra a en Fortu, tant en estudi com en directe) com amb canya i bona música, i això és el que més destaca en aquest "Segundos Fuera", un nou assalt guanyat pels Obús.