Olvido és una nova banda catalana de músics que porten ja uns quants anys en el món de la música i que ara s'han decidit per fer alguna cosa un xic diferent del que estaven habituats. Amb aquesta maqueta intenten fer fresc un so que ja ens és conegut per haver estat tantes vegades un patró d'influències per a moltes bandes que han intentat obrir-se el camí d'aquesta manera i que, encara que soni extremadament contradictori, pràcticament cap d'elles ha aconseguit el seu objectiu. El fenomen Bunbury és el pa de gairebé cada dia i l'autoritat que aquest té sobre els que l’intenten atrapar és aclaparador. Però Olvido arriben a aconseguir alguna cosa. Olvido basen bàsicament la seva força al cos de la veu i la puresa en les lletres de les seves cançons. És una aposta molt arriscada, ja que freqüentment l'ànsia d'arribar musicalment a l'oient fa que es deixi de banda la lírica, alguna cosa tan o fins i tot més important que el conjunt instrumental. A Olvido es deixa de banda el virtuosisme i els experiments instrumentals, limitant-se a acompanyar a la veu que s'encarrega d'omplir els pocs buits deixats per les lletres de les set cançons que componen aquesta demo. Fins i tot en algun tema es fa massa present el protagonisme de la veu i es troba a faltar una mica més de presència instrumental, així com una base rítmica una mica més treballada que es desmarqui de la senzillesa que s'aprecia en aquesta demo.
Però una demo està per això, per mostrar una pinzellada de les idees i poder millorar els pitjors aspectes d'un mateix.
Bunbury i Joanjo d’Aspid són les clares influències de la veu. La complexitat en les lletres de les cançons i la capacitat de transmissió a l'oient, els principals èxits d'Olvido. Per mi, faltaria que la base instrumental (sobretot les guitarres) no fes només el paper de base i que s'igualés en protagonisme a la veu. Crec que això reforçaria les seves cançons i faria més fort al grup.

Sergi