A la peli “Dogma” de Kevin Smith, hi ha una part on diuen “Creus que cauen negres del cel?”, i un moment després cau en Chris Rock del cel, la reacció natural per a qualsevol heterosexual de sexe masculí és, precisament, la de la pel·lícula: sense perdre ni un segon, mirar al cel i preguntar “Creus que cauen ties amb pits grans del cel?”. Doncs bé, a mi em va passar una mica similar quan em vaig preguntar a mi mateix com seria unir la sensualitat i moviments d'una Sandra Nasic dels Guano Apes, la veu trencada i l'esperit provocatiu d'una Masha d'Exilia, i la mala llet i la veu gutural de la menys simpàtica Angela Gossow d’Arch Enemy... i em va aparèixer Shamaya Otep... Com qualsevol home heterosexual, de seguida vaig reaccionar i vaig estar una bona estona preguntant-me si seria possible conèixer-la en persona, en alguna situació íntima, i a poder ser, acompanyada de les altres tres rosses anteriorment citades.... però com en la pel·lícula, no va succeir. Així doncs, vaig haver de conformar-me amb la veu i com a molt alguna foto de promoció de Shamaya des d'aquest nou i ja tercer llarga durada dels Otep.
Brutal Nu Metall no és mala definició per al cd, i encara que podríem trobar-li molts matisos, ho deixarem aquí, ja que recorda perfectament una barreja de Guano Apes, Exilia i Arch Enemy, ritmes més enganxosos i numetalers contrastant amb parts més guturals i canyeres, temes més contundents en conjunt i uns altres una mica més melòdics, algun recordant aquelles melodies orientals dels seus inicis, però recordant-nos poc més del passat, essent un cd amb la vista posada més en un bon futur.

Lluís